Dia 2 (Divendres)
A la nit ha caigut el primer meteorit, va ser vist de matinada quan passava sobre Winchester en direcció est, a la regió superior de l’atmosfera. La màxima autoritat en meteorits assegura que l’altura de la seva primera aparició era de cent quaranta-cinc a cent seixanta quilòmetres i que havia caigut a uns cent seixanta quilòmetres a l’est aproximadament. Molta gent s’està traslladant al lloc dels fets. A l’interior del cràter creat per l’impacte del meteorit van acudir persones cèlebres com Stent, l’astrònom de la Royal Society amb diversos operaris proveïts de pics i pales. Va ser necessari anar a demanar permís al propietari d’aquelles terres. Lord Hilton, abans de començar qualsevol operació a la zona. La tapa del cilindre s’ha anat desenroscant progressivament per dins al llarg de la tarda fins que s’ha després i ha caigut a terra. Del seu interior ha sortit una massa grisa i rodona que ha causat el pànic entre la gent. L’ésser estava dotat d’un apèndix tentacular. Més tard han aparegut altres éssers de dins de l’artefacte, amb les mateixes característiques de l’anterior.
L’artefacte està enterrat a la sorra gairebé del tot. La part a la vista sembla un cilindre immens cobert d’escorça. El diàmetre és d’uns vint-i-set metres. Del seu interior prové un soroll vibrant provocat pel desigual refredament de la superfície. L’àpex circular de l’artefacte rota lentament.
A les 8 de la tarda un gran nombre de persones es van reunir a la plana per observar el meteorit caigut del cel aquella matinada.
Les primeres edicions dels diaris de la tarda havien alarmat Londres amb grans títols tals com: “MISSATGE PROCEDENT DE MART”, “FET SINGULAR OCORREGUT A WOKING” i altres semblants. Un grup d’omes que formava la delegació i feien onejar una bandera blanca van intentar comunicar-se amb els marcians.
De sobte va caure un llamp i de dins del forat va sortir un raig abrasador i fumejant en tres emissions diferents. Se sentia de fons un xiulet que d’una manera gradual es va convertir en un soroll dilatat i fort. Una forma geperuda va sortir del forat. Tot just van caure flames i una reverberació blanca saltava d’individu en individu i els feia caure exterminant-los.
La notícia de la matança va arribar a Chobham, a Woking i a Ottershaw al mateix temps.
Per volts de tres quarts de nou hi havia tres-centes persones aproximadament. Tres policies a cavall van estar encarregats de que la gent no s’acostés al cilindre. Els rajos abrasadors van tornar i es temia el reton del extraterrestres, la gent va fugir cap a Woking i la gran multitud de gent que es va concentrar en la mateixa direcció va provocar ferits, inclús morts. Cap a les 11 una companyia de soldats d’infanteria van arribar de Horsell i van acordonar els límits de la plana. Diversos oficials havien inspeccionat la plana durant el dia i estava previst pel dia següent que estiguessin al front dos regiments de metralladores i quatre-cents homes del regiment de Cardigan.
Uns segons després de mitjanit, cap al nord-oest, la multitud de gent que estava reunida a la carretera de Chertsey a Woking va veure una estrella fugaç caure del cel embolcallada en una llum verdosa i imitant el resplendor d’un llamp, ha arribat el segon cilindre a la Terra.
L’artefacte està enterrat a la sorra gairebé del tot. La part a la vista sembla un cilindre immens cobert d’escorça. El diàmetre és d’uns vint-i-set metres. Del seu interior prové un soroll vibrant provocat pel desigual refredament de la superfície. L’àpex circular de l’artefacte rota lentament.
A les 8 de la tarda un gran nombre de persones es van reunir a la plana per observar el meteorit caigut del cel aquella matinada.
Les primeres edicions dels diaris de la tarda havien alarmat Londres amb grans títols tals com: “MISSATGE PROCEDENT DE MART”, “FET SINGULAR OCORREGUT A WOKING” i altres semblants. Un grup d’omes que formava la delegació i feien onejar una bandera blanca van intentar comunicar-se amb els marcians.
De sobte va caure un llamp i de dins del forat va sortir un raig abrasador i fumejant en tres emissions diferents. Se sentia de fons un xiulet que d’una manera gradual es va convertir en un soroll dilatat i fort. Una forma geperuda va sortir del forat. Tot just van caure flames i una reverberació blanca saltava d’individu en individu i els feia caure exterminant-los.
La notícia de la matança va arribar a Chobham, a Woking i a Ottershaw al mateix temps.
Per volts de tres quarts de nou hi havia tres-centes persones aproximadament. Tres policies a cavall van estar encarregats de que la gent no s’acostés al cilindre. Els rajos abrasadors van tornar i es temia el reton del extraterrestres, la gent va fugir cap a Woking i la gran multitud de gent que es va concentrar en la mateixa direcció va provocar ferits, inclús morts. Cap a les 11 una companyia de soldats d’infanteria van arribar de Horsell i van acordonar els límits de la plana. Diversos oficials havien inspeccionat la plana durant el dia i estava previst pel dia següent que estiguessin al front dos regiments de metralladores i quatre-cents homes del regiment de Cardigan.
Uns segons després de mitjanit, cap al nord-oest, la multitud de gent que estava reunida a la carretera de Chertsey a Woking va veure una estrella fugaç caure del cel embolcallada en una llum verdosa i imitant el resplendor d’un llamp, ha arribat el segon cilindre a la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada